La Conjuntivitis

La conjuntivitis és una inflamació de la conjuntiva, una fina capa de teixit que cobreix la part blanca de l'ull i la part interior de les parpelles. Aquesta afecció és relativament comuna en els nens, sobretot en els més petits, en entorns escolars i de relació.

Els símptomes de la conjuntivitis són variats: vermellor i inflamació dels ulls, coïssor o cremor, secreció ocular, ulls enganxats al matí, sensació de sorra o cos estrany i sensibilitat a la llum.

El tractament depèn de la causa de la infecció. Si la infecció és viral, normalment desapareix per si sola en uns pocs dies. 

Si la infecció és bacteriana, serà necessari aplicar un col·liri antibiòtic per tractar-la. És important seguir les instruccions del pediatra i completar el tractament per evitar que la infecció es torni resistent als antibiòtics.

Si la conjuntivitis és causada per una al·lèrgia, el metge pot receptar antihistamínics i si ho creu necessari demanar proves per ampliar l'estudi, sobretot en conjuntivitis relacionades amb els canvis estacionals i amb presència d'altres símptomes com llagrimeig constant, esternuts i picor nasal.

Per prevenir la conjuntivitis és important ensenyar els nens a rentar-se les mans amb freqüència i evitar tocar-se els ulls. També és important no compartir objectes personals, com ara tovalloles. Si el seu fill té conjuntivitis, no ha d'anar a l'escola fins que els símptomes hagin desaparegut per evitar contagiar altres nens.

El virus del papiloma

La infecció pel virus del papiloma humà (VPH) és la infecció de transmissió sexual més comú en persones joves sexualment actives, i la poden contraure i trasmetre tant dones com homes. Es pot transmetre inclús quan la persona infectada no presenta símptomes

La infecció per VPH pot provocar un tipus de lesions que s'anomenen berrugues genitals de pronòstic benigne, que afecten a la qualitat de vida de les persones que les pateixen i causen inseguretat i baixa autoestima. Però també poden causar alguns tipus de tumors malignes, com ara càncer de coll d'úter, de vulva, de pene, anal i orofaringi.

La forma més efectiva de prevenir la infecció per VPH és mitjançant la vacunació de nens i nenes que cursen 6è de primària, encara que també es podrien beneficiar de la vacunació els joves fins els 26 anys d'edat.

L'inici precoç de les relacions sexuals i el número de parelles sexuals són factors de risc a tenir presents.

És una malaltia que es pot contraure fàcilment durant les relacions sexuals però no és qüestió indispensable que hi hagi penetració, també es pot transmetre mitjançant relacions sexuals orals i altres contactes sexuals que impliquin pell amb pell.

L'ús del preservatiu podria reduir les possibilitats de contraure-la, però el VPH podria afectar zones no cobertes pel preservatiu, la qual cosa implica que no ofereix una protecció total.

En la majoria de casos, quan una persona entra en contacte amb el virus, l'organisme desplega una sèrie de mecanismes de defensa per neutralitzar-lo i impedir que es desenvolupi la infecció però en altres casos les conseqüències per la salut poden ser greus.

En resum, relacions sexuals protegides, limitar el número de parelles sexuals i vacunació ens ajudaran a fer front a aquesta infecció que pot causar malaltia greu.

L'enuresi nocturna

L'enuresi nocturna és un problema de salut freqüent, es defineix com l'emissió involuntària d'orina durant la nit i afecta un 16% de nens de 6 anys i entre un 1-3% d'adolescents, amb una proporció major de nens respecte nenes. Amb l'edat disminueix el número d'afectats i, acostuma a resoldre's espontàniament. Moltes vegades li restem importància, però, pot tenir repercussió en el nen i en la família, pot causar ansietat, interferir en les relacions i repercutir en la seva autoestima. 

Si el teu fill té més de 6 anys i es fa pipi al llit cal no normalitzar la situació i consultar amb l'equip pediàtric. 

El primer pas consistirà en fer una entrevista exhaustiva, on es preguntaran antecedents de salut, es recavarà informació sobre les característiques de l'enuresi, amb especial èmfasi en la presència de factors afavoridors (antecedents familiars d'enuresis, conflictes familiars, naixement d'un germà, etc.) i informació sobre l'actitud dels pares davant del problema (intents de tractament previs i resultats, utilització de premis i càstigs i estudis previs realitzats al nen). L'entrevista es complementarà amb una exploració física completa i es demanaran si es creu necessari algunes proves complementàries.

Alguns pares poden decidir no realitzar d'entrada cap intervenció,però, en tot cas, s'hauria d'oferir un tractament quan el nen comenci a sentir-se incòmode amb el problema, la qual cosa estarà relacionada probablement amb l'edat i la intensitat del problema. Tot i així, no és habitual una millora abans dels 7 anys.

El tractament pot ser amb fàrmacs o amb alarma però una opció i l'altra aniran de la mà de petites intervencions conductuals com ara no castigar ni renyar el nen, sistemes de recompensa, i restricció de líquids les darreres hores abans d'anar a dormir.

L'alarma consisteix en un detector d'humitat que es posa al bolquer o roba interior del nen i que quan es mulla emet un senyal acústic per despertar el nen amb la intenció que aprengui a reconèixer de manera gradual la sensació de bufeta plena i s'aixequi per anar al bany.

Existeix un medicament específic que actua reduint el volum d'orina nocturn però que requereix prescripció i seguiment per part del pediatra.

Sigui quina sigui la decisió que prengui la família, animem a no amagar el problema per poder buscar entre tots la millor solució possible per millorar la qualitat de vida del nen i el seu entorn.

Els paràsits a la femta

Els cucs a la femta representen un problema de salut comú en nens, principalment els que conviuen en entorns escolars amb moltes oportunitats de contacte estret.

Els símptomes inclouen pruïja anal, irritabilitat, insomni i molèsties abdominals. Encara que a vegades poden donar poca simptomatologia i simplement veure'ls a les caques.

Per tractar els cucs s'ha de visitar el pediatra, que després de l'entrevista i l'exploració pautarà un tractament antiparasitari. Habitualment s'acostumen a tractar tots els convivents del nen afectat, es a dir, pares i germans. El portador dels paràsits farà un tractament intensiu durant 3 dies seguits, repetint una última presa passats quinze dies. En els convivents serà suficient dos preses separades igualment dos setmanes.

A més del tractament mèdic és important prendre unes mesures de prevenció bàsiques que evitaran el contagi:

• Rentar-se les mans sovint, sobretot abans de menjar i després d'anar al bany.
• Mantenir les ungles curtes i netes per evitar que els cucs quedin allotjats.
• Netejar la roba interior i els llençols amb aigua calenta.
• Netejar amb cura les superfícies i joguines que podrien estar contaminats.

En resum, es tracta d'un problema de salut freqüent que normalment no requereix la realització de cap anàlisi complementari i que disposa d'un tractament eficaç, tot i que, en alguns casos recidivants el pediatra pot demanar alguna prova adicional.

La seguretat als automòbils

Cada any moren a les carreteres europees al voltant de 1.000 nens i altres 80.000 resulten ferits de diversa consideració. Aquesta situació és francament colpidora si tenim en compte  que el 75% de les morts infantils i el 90% de les seqüeles greus es podrien haver evitat si els més petits haguessin viatjat amb els dispositius de seguretat adequats.

Segons dades de la DGT, els accidents de tràfic són la primera causa de mort entre els menors de 14 anys, dels quals,  el 40%  no portava cap sistema de retenció. Usar les cadires infantils, no només redueix els sinistres, sinó que evita el 90% de les lesions.

La cadira infantil ha d'estar homologada, i haurà de portar una etiqueta de color taronja, que acostuma estar situada a la part del darrera. Aquesta etiqueta garantitza que la cadira ha estat homologada després d'haver estat sotmesa a una sèrie de proves com són els xocs frontals o laterals, la qual cosa avala la seva seguretat i fiabilitat.

Cadires Infantils Grup 0 i 0+

En aquesta categoria s'inclou el bebè des del seu naixement  fins els 9 mesos aproximadament.  Pot  utilitzar-se fins els 13 quilos. Existeixen 2 tipus segons les seves característiques:

Cucos per a nounats:

Són totalment rígids

Disposen d'una xarxa anti-projecció o un cinturó de tres punts de ancoratge.

Es col·loquen als seients del darrera i en posició transversal.

Cadira-cistell de seguretat:

S'han de col·locar als seients del darrera i en sentit contrari a la marxa del vehicle

S'acoblen amb el cinturó de seguretat del vehicle 

El grup 0+ és una nova categoria que amplia el pes fins arribar als 13 quilos i per nens fins els 18 mesos. És una cadira que es col·loca al seient de darrera en el sentit contrari a la marxa de manera que es protegeixi millor el cos del nen davant qualsevol col·lisió. Posar la cadira d'aquesta manera protegirà millor el coll i la columna.  La cadira es subjecta amb un arnés de 5 punts.

Cadires Infantils Grup I

Nens amb un pes entre els 9 als 18 quilos i aproximadament entre 1 a 4 anys. Les cadires s'enganxen al sistema ISOFIX o en el seu defecte al cinturó de seguretat en vehicles més antics. Van sempre situades en sentit de la marxa per evitar possibles marejos. Porten incorporat un arnés de 4 o 5 punts d'ancoratge que sempre ha d'anar ben ajustat al cos.

Cadires Infantils Grup II i III

Aquestes cadires estan indicades per quan el nen ja és massa gran per una cadira infantil però encara petit per utilitzar el seient del cotxe. Són per infants d'entre 3 a 6 anys (Grup II) i d'entre 5 a 12 anys (Grup III) que tenen un pes al voltant dels 15 als 36 quilos. Consta d'un coixí elevador amb respatller dotat d'un mecanisme de protecció lateral del cap de manera que permeti acoblar correctament el cinturó de seguretat del vehicle sobre la clavícula del menor; es pot col·locar tant al seient davanter com al del darrere. Ha d'incloure unes guies laterals per col·locar el cinturó ajustat als malucs, la qual cosa evitarà lesions en la cavitat abdominal o en la columna. 

La tos

 La tos és un reflex natural del cos que serveix per netejar i expulsar substàncies irritants de les vies respiratòries. Però quan esdevé persistent, es pot convertir en una situació molt incòmoda pel nen i la família i pot ser un indicador d'un problema de salut subjacent com ara una infecció respiratòria, bronquitis, asma o al·lèrgies. El tractament doncs, dependrà de la seva causa. En general, la majoria de les tos s'auto-limiten i desapareixen en pocs dies o setmanes, són les que no necessiten tractament però que es beneficien de l'ús de remeis casolans, com ara beure molta aigua, mantenir la mucosa oral sempre humida, prendre infusions de mel i llimona, posar una ceba tallada per la meitat en un recipient amb la cara tallada cap amunt a l'interior de l'habitació amb la porta tancada, incorporar el capçal del llit, controlar la temperatura i la humitat de l'estança, etc. Tanmateix, si la tos persisteix  o si es produeixen altres símptomes, dificultat per respirar, febre elevada, mucositat amb sang, és important buscar atenció mèdica. La prevenció de la tos implica a la vegada,  evitar irritants com el fum de tabac, la pols i d'altres contaminants ambientals. En general, la majoria de les tos es resolen espontàniament en un període d'entre dues a quatre setmanes sense necessitat de tractament.