La dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge que es caracteritza per dificultats en la lectura, l'escriptura i la comprensió en nens que tenen conservada la capacitat per aprendre en un entorn que els ofereix les oportunitats per assolir els aprenentatges. Aquestes dificultats són reiterades i es mantenen en el temps. Els nens amb dislèxia poden tenir dificultats per identificar les paraules, llegir en veu alta, comprendre el que han llegit i recordar la informació llegida. Això pot portar a dificultats en la comprensió dels texts, en la retenció de la informació i en la producció d'escriptura.
La dislèxia és un trastorn crònic,és a dir, que ens acompanya al llarg de tota la vida, encara que això no ha de preocupar-nos, ja que la forma en què s'expressa la dislèxia serà molt diferent a mesura que s'avanci en el desenvolupament evolutiu de la persona.
El primer pas per identificar un nen que té dislèxia és constatar que té un progrés pobre en comparació a la resta de companys del curs. L'entorn idoni d'observació serà l'escola, però els pares també juguen un paper important en la identificació d'aquest problema i, moltes vegades, la demanda la realitzaran ells mateixos.
Existeixen una sèrie de tests, molt senzills d'aplicar, amb uns ítems que es poden passar a partir dels 5 anys i durant tota la etapa educativa fins a batxillerat que ens indicaran si existeixen indicadors de risc i si cal fer una intervenció.
Si existeixen indicadors s'ha de derivar el nen a l'equip d'avaluació psicopedagògica del centre, que realitzarà les adaptacions curriculars necessàries per afavorir un entorn d'aprenentatge facilitador i motivador per l'infant, i en cas de nens més grans serà necessària l'avaluació d'un especialista del llenguatge perquè faci un diagnòstic acurat per confirmar o descartar la dislèxia.
Tot i que la sospita inicial la pot tenir la família o el professorat, ha de ser un orientador escolar qui faci el diagnòstic mitjançant l'aplicació dels esmentats tests.
Algunes de les diferències que podem observar en els nostres fills que ens poden indicar que existeix un problema poden ser:
Quan escriu o quan parla inverteix les lletres i/o els números, i segueix fent-ho un anys després d'haver-los aprés.
Canvia l'ordre de les lletres, especialment passa amb algunes síl·labes.
Omet alguna lletra de la paraula
No fa correctament la separació de paraules o síl·labes, etc.
Si algun dels pares pateix aquest trastorn, la probabilitat que els fills tinguin dislèxia és major que en la població general. Al voltant d'un 60% dels nens dislèxics tenen un progenitor que també ho és.
En resum, tot i que la dislèxia té el seu orígen en una disfunció cerebral, la reeducació permet millorar i corregir molts d'aquests errors i quan abans s'iniciï el tractament millor pronòstic tindrà i menys repercussions en aspectes com l'autostima i la motivació del nen.