El Virus Respiratori Sincitial

 El VRS és molt contagiós, es dissemina a través de les secrecions nasofaríngees i de les gotetes de saliva i pot sobreviure en superfícies durant vàries hores. Constitueix una de les primeres causes d'ingrés hospitalari en menors de 5 anys. La infecció pot causar greus episodis de bronquiolitis i pneumònies en lactants. Els quadres de malaltia poden ser més greus durant els primers mesos de vida i en lactants prematurs. La majoria dels infants s'han infectat amb el virus durant els primers dos anys de vida.

Com ja vaig explicar en l'entrada anterior aquest any s'ha inclòs dintre del calendari de vacunacions la vacuna contra el VRS que s'administra en els ambulatoris a lactants nascuts entre els mesos d'abril a setembre d'enguany i a nivell hospitalari els nascuts a partir de l'octubre, que es vacunen abans de l'alta hospitalària.

Els símptomes acostumen a variar segons l'edat del nen i solen incloure congestió nasal, tos, febre, irritabilitat i pèrdua de gana. En casos més greus pot aparèixer dificultat per respirar i inclús cianosi (coloració blavosa de la pell i/o les ungles). En nens més grans o adults es pot manifestar com un simple refredat. 

La prevenció, com en tantes altres malalties contagioses, és clau per protegir-se contra el virus i evitar la seva propagació. Algunes de les mesures que poden ajudar comprenen la higiene de mans freqüent, evitar el contacte proper amb persones que presentin infecció respiratòria. Tapar-se la boca i el nas en tossir i esternudar i utilitzar mocadors de paper, netejar les superfícies contaminades amb regularitat. I, per suposat, la vacunació.

En resum, el VRS és una infecció respiratòria comuna però potencialment greu, especialment en lactants. La prevenció amb mesures d'higiene adequades i la vacunació, són fonamentals per reduir el risc d'infecció. La identificació primerenca dels símptomes i l'atenció mèdica adequada són essencials per aconseguir el restabliment de la salut i evitar les complicacions i els ingressos hospitalaris.