Campanya antigripal 2024-2025

S'acaben les llargues vacances d'estiu, comencem l'escola, arriba la tardor i com cada any no ens hem d'oblidar de la campanya de vacunació de la grip.

Recordeu que com a novetat a partir de la campanya 2023-2024, la vacunació contra la grip també es recomana en els infants de 6 a 59 mesos, pel fet que aquest grup d'edat no només és un dels que més pateix la infecció sinó que també pot presentar quadres greus a causa d'ella, a més, els nens actuen com a transmissors de la malaltia cap a d'altres grups de població vulnerables, com les persones grans, els lactants de menys de 6 mesos i les dones embarassades.

Per tant activa't, demana hora en el teu centre de salut i protegeix el que més estimes, fes-ho per tu i pels altres.

La Dermatitis del Bolquer

La dermatitis del bolquer, també coneguda com a eritema del bolquer, és una inflamació de la pell que apareix a la zona coberta pels bolquers.

Les causes desencadenants de la dermatitis del bolquer són diverses, entre elles, la humitat i fricció constant. La irritació que provoca el contacte amb l'orina i les femtes, i les substàncies químiques presents en els productes de neteja, les tovalloletes humides, etc. Les infeccions produïdes per fongs i bacteris, ja que la zona del bolquer, per les seves característiques de calor i humitat, es converteix en un entorn ideal pel seu creixement. Els episodis de diarrea també poden precipitar l'aparició d'una dermatitis del bolquer. 

El tractament de la dermatitis del bolquer es basa en l'alleujament dels símptomes i la protecció de la pell afectada:

Canvi freqüent de Bolquers per mantenir la pell seca i evitar la irritació.

Neteja suau evitant la fricció.

Aplicació de Cremes barrera que continguin una base d'òxid de zinc  que formin una barrera protectora sobre la pell. 

Si la pell està molt danyada es pot aplicar una solució d'eosina al 2%.

Les cremes antifúngiques poden ser necessàries si hi ha una infecció per fongs. 

A vegades caldrà aplicar una crema amb corticoid.

S'ha d'evitar l’ús de tovalloletes humides i permetre que la pell respiri intentant,  quan sigui possible, deixar el nadó sense bolquers durant breus períodes per permetre que la pell es ventili i es mantingui seca.

L'amigdalitis estreptocòccica

 

L'amigdalitis estreptocòccica és una infecció bacteriana de les amígdales i la faringe causada pel bacteri Streptococcus pyogenes del grup A.  Aquesta infecció és més comuna en nens, però també pot afectar adults. Tot i que la majoria de les amigdalitis són causades per virus, l'estreptocòccica és una excepció i requereix atenció mèdica específica.

Aquest bacteri es transmet d'una persona a una altra mitjançant gotetes respiratòries que es dispersen per l'aire quan una persona infectada tus o esternuda. També es pot contreure en tocar superfícies contaminades i després portar-se les mans a la boca o el nas.

Els símptomes de l'amigdalitis estreptocòccica solen aparèixer de manera abrupta i inclouen: mal de coll intens que a vegades dificulta la deglució, febre, amígdales inflamades i vermelles sovint amb exsudat blanquinós, ganglis limfàtics inflamats, sobretot a la zona del coll, mal de cap, pèrdua de gana, etc.

En alguns casos excepcionals la infecció per Streptococcus pyogenes del grup A es presenta en forma d'una erupció cutània generalitzada anominada escarlatina.

És important diferenciar l'amigdalitis estreptocòccica d'altres infeccions virals del coll, ja que els tractaments són diferents.

El diagnòstic de l'amigdalitis estreptocòccica es realitza generalment mitjançant l'exploració física i davant la sospita cal realitzar la prova ràpida d'antigen que pot detectar la presencia del bacteri en pocs minuts.

El tractament de l'amigdalitis estreptocòccica és essencial per prevenir complicacions i alleujar els símptomes i consisteix en la prescripció d'antibiòtics com la penicil·lina o l'amoxici·lina, normalment s'administren cada 12 hores i s'ha de completar el tractament durant 10 dies encara que els símptomes hagin millorat o desaparegut abans. Els analgèsics com el paracetamol i l'ibuprofè ajudaran a reduir el malestar i la febre. Una hidratació adequada i el descans faran que la recuperació sigui més ràpida. 

Si no es tracta adequadament, l'amigdalitis estreptocòccica pot portar a complicacions greus, com: febre reumàtica, abscessos amigdalars i inflamació dels ronyons.

Per prevenir la disseminació de la infecció cal rentar-se les mans freqüentment amb aigua i sabó. Evitar compartir utensilis com gots, plats o altes estris amb persones infectades i cobrir-se la boca en tossir o esternudar amb mocadors o amb el colze per evitar la dispersió de les gotetes respiratòries.

En resum, l'amigdalitis és un procés infecciós comú en els nens, disposem d'un tractament adequat i cal realitzar el test d'antigen ràpid abans d'instaurar el tractament.

Les Pantalles

L'exposició excessiva a pantalles durant la infància pot tenir conseqüències negatives en el desenvolupament dels nens: reducció de les hores de son, augment i tendència a l'obesitat, i dificultats socioemocionals i del llenguatge. La prevenció és clau: establir límits clars de temps d'exposició, fomentar activitats fora de la pantalla i promoure la interacció social cara a cara són imprescindibles. És essencial educar tant als pares com els nens sobre l'ús responsable de la tecnologia i promoure un equilibri saludable entre la vida digital i la vida real.

La salut digital promou un ús saludable, segur, crític i responsable de les tecnologies mitjançant la promoció d'hàbits saludables,la detecció precoç de riscos i el tractament adequat. 

És necessari que com a pares sigueu conscients de l'impacte de l'ús inadequat de les tecnologies en la salut dels vostres fills i que participeu de la seva educació digital.

La no exposició a pantalles s'hauria d'allargar tant de temps com fos possible.

En la franja de 0 a 2 anys, mai es farà sense la presència de l'adult i amb la finalitat de que s'entretinguin, és el que s'anomena "dispositius cuidadors". Tampoc es recomana utilitzar les pantalles per a la gestió emocional, en aquesta edat són freqüents les rebequeries i els pares han d'acompanyar el nen davant les frustracions i evitar l'ús de les pantalles com "xumet emocional"

De 3 a 5 anys l'ús ha de ser limitat i sempre acompanyat de l'adult. Es recomana menys d'una hora al dia de programació d'alta qualitat amb continguts interactius que permetin el nen participar contestant preguntes o repetint. També es poden realitzar videoconferències amb familiars i amics.

De 6 a 9 anys màxim una hora al dia.  Els pares han de conèixer quins dispositius fan servir, quin contingut consumeixen i amb quines persones contacten. Les pantalles s'han d'utilitzar amb moderació, prioritzant altres activitat a l'aire lliure. Els pares han de ser l'exemple perquè aprendran més del que fem que no del que diem.

De 10 a 18 anys: en aquesta franja d'edat la connexió digital és necessària per al benestar psicosocial de l'adolescent. Com a màxim entre 2-3 hores diàries, prioritzant les tasques escolars i les activitats socials. És important fomentar activitats alternatives fora de la pantalla. L'ús responsable de la tecnologia és clau en aquesta edat.  En aquesta etapa és essencial el descans, l'alimentació saludable, l'exercici físic regular, el temps en família i els períodes de desconnexió.

S'ha de parlar obertament del ciberassetjament, la pornografia, les relacions amb desconeguts, i l'intercanvi d'imatges de contingut sexual. 

Els pares han d'establir uns límits clars als seus fills adolescents i intervenir quan sigui necessari per ajudar els fills a mantenir-se segurs mentre adquireixen habilitats per fer un bon ús de les tecnologies, incloses les xarxes socials.

La Tos ferina

La tos ferina, coneguda també com a pertussis,  és una infecció respiratòria causada pel bacteri Bordetella pertussis. En general, és una infecció que cursa de manera lleu en adults, però que es pot complicar en lactants, sobretot en els menors de quatre mesos. 

Els símptomes apareixen uns 10 dies després del contagi. A l'inici es pot confondre amb un refredat comú, amb congestió nasal, mocs, esternuts, tos i febre no molt elevada. A mesura que avança la malaltia apareixen els símptomes característics: atacs de tos, seguits de un soroll característic com un "gallo" a l'inspirar, vòmits amb la tos i molt esgotament després dels accessos de tos.

La tos més forta pot durar unes dues setmanes i, a partir de llavors, va disminuint en freqüència i gravetat. El malalt pot tenir tos fins i tot mesos després.

El contagi es produeix per contacte directe amb les persones infectades i la seva contagiositat és molt alta. Com les altres malalties respiratòries, la tos ferina es transmet en parlar, tossir o esternudar a prop d'altres persones. Molts lactants contrauen la malaltia dels propis pares o cuidadors. 

La vacuna és la mesura preventiva més eficaç per controlar la transmissió. Patir la malaltia no garantitza la immunitat permanent per aquest motiu, inclús les persones que l'hagin patit s'han de vacunar.

El diagnòstic precoç de la tos ferina és fonamental per poder iniciar el tractament i reduir la intensitat i duració de la simptomatologia. 

La tos ferina es tracta amb antibiòtics que seran prescrits pel pediatra. El tractament antibiòtic poques vegades millorarà la simptomatologia però servirà per evitar la transmissió. 

Mentre duri el tractament antibiòtic el nen haurà d'evitar el contacte amb altres nens i persones vulnerables per aquest motiu no haurà d'anar a l'escola.

El Restrenyiment

El restrenyiment és la dificultat per expulsar les femtes de manera regular. En general, en els nens sol produir-se per una conducta que afavoreix la retenció fecal. A vegades per canvis en les rutines, situacions emocionals o presència de petites lesions al voltant de l'ano que provoquen dolor a l'hora de defecar. Altres vegades es produeix perquè el nen endarrereix el moment d'anar al lavabo perquè està distret o perquè no vol utilitzar el bany escolar. A més, si té dolor per la presència d'una petita ferida evitarà anar al WC i provocarà que les caques siguin més grans, dures i difícils d'expulsar i això empitjorarà el problema. 

El símptoma principal del restrenyiment és la disminució de la freqüència de les deposicions i la sensació de no haver evacuat completament, el malestar abdominal i les femtes dures i difícils d'expulsar.

Quan no s'expulsen les femtes de manera completa, es van acumulant, i de tant en tant, es pot expulsar una de més gran que pot afavorir que apareguin ferides (fissures anals). A vegades es pot tacar la roba interior perquè la caca s'escapa involuntàriament.

Per tractar el restrenyiment és prioritari tractar les lesions, s'utilitzarà normalment un corticoid suau en crema i es prescriurà un laxant que estovi les femtes i estimuli les ganes de defecar i trencar el cercle de dolor-retenció.

És molt important afavorir un hàbit regular. Aprofitant el reflex que apareix després de menjar és convenient asseure el nen al WC o orinal, sense presses, recolzant els peus sobre un tamboret perquè no pengin. Pot ajudar augmentar la ingesta de fibra, sobretot llegums, beure prou líquids i fer exercici. En general, es recomanable seguir una alimentació variada i afavorir un hàbit intestinal regular.

Caldrà consultar amb prestesa a l'equip pediàtric si apareixen vòmits associats, panxa inflamada o sang a les deposicions.

Ibuprofè o Paracetamol?

Ibuprofè i paracetamol són els dos medicaments que s'utilitzen habitualment per tractar la febre i el malestar en els nens. Els dos es poden administrar en format líquid i/o en comprimits. El paracetamol també disposa de la presentació en supositoris, encara que sempre és preferible la via oral. 

Algunes premises a tenir presents és que l'ibuprofè només es pot utilitzar a partir dels tres mesos de vida i que en lactants menors de 3 mesos no s'hauria d'administrar paracetamol sense fer una consulta prèvia amb l'equip pediàtric. 

El paracetamol es pot administrar si és necessari cada 4 hores, i l'ibuprofè cada 6 hores. La dosis adequada es calcula en funció del pes del nen. Per calcular d'una manera senzilla la dosis necessària multiplicarem per 0,15 el pes del nen en el cas del paracetamol i si volem administrar Ibuprofè dividirem el pes del nen entre 3 si la concentració és de 20mg/ml i entre 6 si és la de 40mg/ml.

Els medicaments s'han de mantenir sempre fora de l'abast dels nens, ja que una dosis elevada pot produir toxicitat.

Últimament s'ha popularitzat la pràctica d'utilitzar paracetamol i ibuprofè de forma alterna per disminuir la febre. Aquesta pràctica no està recomanada ja que augmenta el risc d'equivocacions i per tant d'efectes secundaris adversos. Per tant, no s'han d'alternar de manera habitual, només si el malestar és intens i persisteix o reapareix abans de la següent dosis.

Per l'elecció d'un o un altre recordar que els dos serveixen per calmar el dolor i per controlar la febre, i l'ibuprofè a més, també presenta un efecte antiinflamatori.

La Sarna

La sarna és una afecció de la pell produïda per un àcar (Sarcoptes scabiei). Es tracta d'un petit paràsit que infecta sota la capa més superficial de la pell on viu i es reprodueix. Tot i que és una malaltia estigmatitzada, el cert és que pot afectar a persones de totes les edats i condicions socials.

La sarna és altament contagiosa i es propaga principalment per contacte directe amb una persona infestada, per això, entorns amb alta densitat de persones, com les escoles, poden suposar un risc pel contagi.

L'àcar de la sarna Sarcoptes scabiei entra a la pell i diposita els seus ous, causant irritació i picor intensos, principalment nocturn, i també una erupció a la pell que pot afectar tot el cos. Moltes vegades aquests mateixos símptomes els comparteixen les persones que viuen a la mateixa casa, sobretot si dormen juntes. L'erupció comença com granets, que com piquen molt i el nen es rasca, apareixen lesions en gratar-se, amb crostes i descamació. Algunes vegades es poden veure unes elevacions lineals de la pell, d'uns mil·límetres de longitud anomenats solcs acarins, que corresponen als túnels que excava l'àcar sota la pell. Les localitzacions més freqüents de les lesions són els plecs i flexures (natges, canells, colzes, axil·les, entre els dits). En els lactants s'afecten principalment la cara, el cuir cabellut, les palmes i les plantes dels peus.   Els símptomes comencen a aparèixer uns pocs dies a setmanes després de la infestació. La picor és la resposta del cos a les deposicions d'ous i als excrements de l'àcar. Aquesta picor pot ser particularment severa a la nit, interrompre la son i afectar la qualitat de vida del pacient.

El tractament més comú és l'aplicació de cremes que maten l'àcar. S'ha d'aplicar una capa fina per tota la pell, des del coll fins els peus, sense descuidar els plecs i sota les ungles (que s'han de retallar). En els menors de 2 anys també s'aplicarà al cuir cabellut. Es recomana repetir l'aplicació passada una setmana. L'aplicació convé fer-la a la nit, abans de dormir per mantenir el producte en contacte amb la pell durant 8-12 hores i fer una dutxa  l'endemà per eliminar les restes de producte. En alguns casos, es poden prendre antihistamínics per alleujar la picor i/o corticoids tòpics. És important també rentar tota la roba, la roba de llit i els objectes personals amb els quals el pacient ha tingut contacte per evitar la reinfecció.

Es recomana  que tots els convivents facin el tractament a la vegada, inclús aquells que no presenten símptomes.

Després del tractament, la pruïja pot mantenir-se fins a 3 setmanes i les lesions desaparèixer al voltant de les 4 setmanes de finalitzar el tractament.

Algunes mesures preventives per evitar la sarna, igual que en d'altres malalties infeccioses inclouen:

• Rentat de mans freqüent
• Evitar contacte directe amb persones afectades
• Mantenir una bona higiene personal
• Canviar la roba de llit regularment
• Evitar compartir objectes personals