divendres, 23 de febrer del 2024

El Restrenyiment

El restrenyiment és la dificultat per expulsar les femtes de manera regular. En general, en els nens sol produir-se per una conducta que afavoreix la retenció fecal. A vegades per canvis en les rutines, situacions emocionals o presència de petites lesions al voltant de l'ano que provoquen dolor a l'hora de defecar. Altres vegades es produeix perquè el nen endarrereix el moment d'anar al lavabo perquè està distret o perquè no vol utilitzar el bany escolar. A més, si té dolor per la presència d'una petita ferida evitarà anar al WC i provocarà que les caques siguin més grans, dures i difícils d'expulsar i això empitjorarà el problema. 

El símptoma principal del restrenyiment és la disminució de la freqüència de les deposicions i la sensació de no haver evacuat completament, el malestar abdominal i les femtes dures i difícils d'expulsar.

Quan no s'expulsen les femtes de manera completa, es van acumulant, i de tant en tant, es pot expulsar una de més gran que pot afavorir que apareguin ferides (fissures anals). A vegades es pot tacar la roba interior perquè la caca s'escapa involuntàriament.

Per tractar el restrenyiment és prioritari tractar les lesions, s'utilitzarà normalment un corticoid suau en crema i es prescriurà un laxant que estovi les femtes i estimuli les ganes de defecar i trencar el cercle de dolor-retenció.

És molt important afavorir un hàbit regular. Aprofitant el reflex que apareix després de menjar és convenient asseure el nen al WC o orinal, sense presses, recolzant els peus sobre un tamboret perquè no pengin. Pot ajudar augmentar la ingesta de fibra, sobretot llegums, beure prou líquids i fer exercici. En general, es recomanable seguir una alimentació variada i afavorir un hàbit intestinal regular.

Caldrà consultar amb prestesa a l'equip pediàtric si apareixen vòmits associats, panxa inflamada o sang a les deposicions.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada