divendres, 23 de febrer del 2024

El Restrenyiment

El restrenyiment és la dificultat per expulsar les femtes de manera regular. En general, en els nens sol produir-se per una conducta que afavoreix la retenció fecal. A vegades per canvis en les rutines, situacions emocionals o presència de petites lesions al voltant de l'ano que provoquen dolor a l'hora de defecar. Altres vegades es produeix perquè el nen endarrereix el moment d'anar al lavabo perquè està distret o perquè no vol utilitzar el bany escolar. A més, si té dolor per la presència d'una petita ferida evitarà anar al WC i provocarà que les caques siguin més grans, dures i difícils d'expulsar i això empitjorarà el problema. 

El símptoma principal del restrenyiment és la disminució de la freqüència de les deposicions i la sensació de no haver evacuat completament, el malestar abdominal i les femtes dures i difícils d'expulsar.

Quan no s'expulsen les femtes de manera completa, es van acumulant, i de tant en tant, es pot expulsar una de més gran que pot afavorir que apareguin ferides (fissures anals). A vegades es pot tacar la roba interior perquè la caca s'escapa involuntàriament.

Per tractar el restrenyiment és prioritari tractar les lesions, s'utilitzarà normalment un corticoid suau en crema i es prescriurà un laxant que estovi les femtes i estimuli les ganes de defecar i trencar el cercle de dolor-retenció.

És molt important afavorir un hàbit regular. Aprofitant el reflex que apareix després de menjar és convenient asseure el nen al WC o orinal, sense presses, recolzant els peus sobre un tamboret perquè no pengin. Pot ajudar augmentar la ingesta de fibra, sobretot llegums, beure prou líquids i fer exercici. En general, es recomanable seguir una alimentació variada i afavorir un hàbit intestinal regular.

Caldrà consultar amb prestesa a l'equip pediàtric si apareixen vòmits associats, panxa inflamada o sang a les deposicions.


diumenge, 4 de febrer del 2024

Ibuprofè o Paracetamol?

Ibuprofè i paracetamol són els dos medicaments que s'utilitzen habitualment per tractar la febre i el malestar en els nens. Els dos es poden administrar en format líquid i/o en comprimits. El paracetamol també disposa de la presentació en supositoris, encara que sempre és preferible la via oral. 

Algunes premises a tenir presents és que l'ibuprofè només es pot utilitzar a partir dels tres mesos de vida i que en lactants menors de 3 mesos no s'hauria d'administrar paracetamol sense fer una consulta prèvia amb l'equip pediàtric. 

El paracetamol es pot administrar si és necessari cada 4 hores, i l'ibuprofè cada 6 hores. La dosis adequada es calcula en funció del pes del nen. Per calcular d'una manera senzilla la dosis necessària multiplicarem per 0,15 el pes del nen en el cas del paracetamol i si volem administrar Ibuprofè dividirem el pes del nen entre 3 si la concentració és de 20mg/ml i entre 6 si és la de 40mg/ml.

Els medicaments s'han de mantenir sempre fora de l'abast dels nens, ja que una dosis elevada pot produir toxicitat.

Últimament s'ha popularitzat la pràctica d'utilitzar paracetamol i ibuprofè de forma alterna per disminuir la febre. Aquesta pràctica no està recomanada ja que augmenta el risc d'equivocacions i per tant d'efectes secundaris adversos. Per tant, no s'han d'alternar de manera habitual, només si el malestar és intens i persisteix o reapareix abans de la següent dosis.

Per l'elecció d'un o un altre recordar que els dos serveixen per calmar el dolor i per controlar la febre, i l'ibuprofè a més, també presenta un efecte antiinflamatori.