Les cremades

Les cremades en els nens acostumen a ser degudes a accidents domèstics. Encara que la majoria no solen tenir conseqüències greus, en alguns casos caldrà consultar l'equip pediàtric.

Les cremades es classifiquen en graus segons la profunditat de la lesió, des de les meves superficials, que són les de primer grau, fins a les més profundes o de tercer grau. També es valora l'extensió de la lesió per decidir el tractament més adient.

Els mecanismes pels quals es produeixin poden ser variats, les cremades de primer grau solen ser les que es produeixen per exposició solar excessiva, afecten només la capa externa de la pell, provoquen envermelliment de la pell, calor, dolor i molta sensibilitat. Es poden tractar refrescant la pell amb aigua i aplicant cremes hidratants. Si cal, es poden prendre analgèsics orals com el paracetamol.

Les de segon grau són més profundes, es solen produir per exposició directa a flama, líquids calents, superfícies calentes, substàncies químiques i electricitat i solen provocar ampolles que s'omplen de líquid, la pell s'aixeca i es despren. Aquestes s'han de refredar amb aigua però s'han de valorar en un centre mèdic per aplicar el tractament més adequat, normalment s'utilitzen cremes antibiòtiques i es fa l'oclusió de la cremada amb gases estèrils. 

Les cremades de tercer grau són les més greus, afecten totes les capes de la pell, incloent el teixit subcutani i els nervis. Els mecanismes són els mateixos que en les de segon grau. Són indolores per la destrucció dels receptors del dolor. Requereixen atenció mèdica urgent, tractament de suport com hidratació intravenosa, administració d'analgèsics i eventualment, cirurgia reconstructiva.

En conclusió, la prevenció és fonamental, utilitzant protectors solars adequats, mantenint infants allunyats de fonts de perill, i manipulant substàncies perilloses amb precaució. 

En cas d'una cremada, és necessari buscar atenció mèdica ràpida per minimitzar les seqüeles i proporcionar el tractament adequat per a una recuperació òptima.