Els trastorns de la son

Els trastorns de la son afecten un 30% de la població infantil i generen un fort impacte en el nen i la família, afectant la seva salut i qualitat de vida. Són processos que alteren la capacitat de dormir correctament amb una repercussió negativa en el funcionament biològic, social i/o acadèmic del nen. Tot i ser un problema de salut prevalent en l'edat pediàtrica, moltes vegades es normalitza i no es tracta adequadament. 

El nen necessita dormir bé per assolir un correcte desenvolupament neurològic i físic. La quantitat d'hores que ha de dormir depen de l'edat, existeixen unes taules orientatives al respecte, i, la gran majoria de nens s'engloben dintre d'aquests valors. Està abastament demostrat que durant la son es produeixen un conjunt de funcions fisiològiques diverses, entre elles: una neteja del cervell, secreció de l'hormona del creixement i posta a punt del nostre sistema immune.

Es considera que la duració adequada de la son és aquella que permet un correcte funcionament a nivell de conducta, aprenentatges i qualitat de vida.

La secreció de melatonina juga un paper molt important en la regulació de la son, aproximadament unes dues hores abans d'adormir-nos es comença a segregar-se aquesta hormona. Quan estem cansats aquesta secreció s'inicia abans. Però, existeixen alguns factors externs que poden influir en la correcta secreció, com ara: l'exposició a la llum, la temperatura elevada, la realització d'exercici físic i endarrerir l'hora del sopar.

Per entendre-ho de manera senzilla, ens hem d'imaginar que disposem d'un rellotge intern que ens regula el cicle vigília/son i que és molt sensible als canvis. Aquest rellotge no funciona exactament igual en tots els nens, per això, abans d'instaurar mesures correctores s'haurà de conèixer quina és la predisposició natural del nen adormir-se de manera espontània. Una manera fàcil és elaborar un diari de la son perquè sense conèixer l'hora natural a la que un lactant o nen petit s'adorm, les rutines no seran eficaces.

En lactants i nens petits amb problemes de la son es tindran en compte factors ambientals com el soroll excessiu, la llum i la temperatura adequada com a factors desencadenants, factors emocionals com la por a la separació dels pares, els conflictes familiars i les preocupacions escolars, i la manca de rutines adequades, com horaris irregulars. És important reduir la incertesa i descobrir quines són les accions que calmen. El nen s'ha de dormir al seu llit i hem d'abandonar la seva habitació abans que s'adormi.

En adolescents insistirem en fer una adequada higiene de la son que inclou evitar les consoles de videojocs, els mòbils, les begudes excitants, l'alcohol i altres drogues. És aconsellable que els horaris dels dies laborables es mantinguin durant el cap de setmana, és el que s'anomena jet lag social.

Si s'ha fet una implantació correcta de les rutines durant un període prolongat de temps, almenys durant un mes, i el problema persisteix sense gens de millora, caldrà estudiar altres causes subjacents, com l'apnea de la son, el reflux gastroesofàgic, etc.

En algunes ocasions el pediatra solicitarà una analítica de sang per valorar els nivells de ferro a la sang perquè s'ha associat nivells baixos amb l'aparició de despertars freqüents.

Disposem a la farmàcia de preparats que contenen Melatonina i, encara que es poden adquirir sense recepta mèdica, recomanem que sigui l'equip pediàtric qui faci la prescripció i seguiment però sempre després d'haver instaurat les mesures d'higiene de la son i d'haver investigat les causes subjacents.

L'alimentació complementària

L'alimentació complementària és un procés mitjançant el qual s'ofereixen al lactant aliments sòlids o líquids diferents a la llet com a complement i no com a substitució d'aquesta.

Segons les recomanacions de l'organització Mundial de la Salut i d'altres societats científiques, l'alimentació complementària s'hauria d'introduir aproximadament als 6 mesos d'edat. És important recordar que l'alimentació exclusiva amb llet materna o fórmula s'hauria de mantenir fins a aquesta edat per proporcionar tots els nutrients necessaris per al nadó. A partir d'aquest moment, l'alimentació complementària s'hauria d'introduir gradualment mentre es continua amb la lactància, essent la llet el principal aliment fins l'any de vida.

Per començar la introducció de l'alimentació complementària el lactant haurà d'haver assolit un sèrie d'ítems de desenvolupament: s'ha d'asseure establement amb recolzament, ha de ser capaç d'agafar els aliments i portar-los a la boca, ha hagut de despareixer el reflex d'extrusió ( expulsió d'aliments sòlids amb la llengua) i ha de mostrar un interés actiu pel menjar.

El calendari d'introducció orientatiu és aquest:

Respecte a la llet materna, es recomana mantenir-la a demanda, sense disminuir les preses. Si el lactant mama almenys 4-5 vegades no es precisen altres fonts de làctics. Si la mare treballa fora de casa, es pot oferir l'alimentació complementària les hores que estigui fora i quan torni continuar amb el pit, freqüent i a demanda. S'ha de prioritzar la llet materna sempre que mare i fill o desitgin, fins els 2 anys o més. En cas de prendre llet de fòrmula es pot canviar a la llet tipus 2 o de continuació, segons es vagi diversificant la dieta, disminuirà la quantitat de llet però es recomana assegurar una ingesta d'uns 500ml diaris.

Els pares i cuidadors han d'oferir aliments sans, nutritius i segurs i serà necessari respectar les senyals de gana i sacietat del lactant. No es recomana ni forçar ni distreure. La gana pot variar en cada nen i segons les circumstàncies. Moltes vegades es pares tenen unes expectatives de les quantitats que han de menjar els seus fills que no s'ajusten a la realitat i poden conduir a establir una relació poc saludable amb el menjar.

Els aliments es poden oferir triturats, aixafats o sencers, dependrà de les preferències de la família i del nen. Es recomana, si a l'inici s'ofereixen triturats, anar fet una transició progressiva i no endarrerir el procés de masticació més enllà dels 9 mesos per evitar un rebuig posterior.

Els còlics del lactant

El còlic del lactant és un trastorn comú que afecta els nadons durant els primers mesos de vida. Es defineix com l'aparició d'episodis de plor inconsolable i agitació de més de 3 hores de duració, tres o més nits a la setmana durant almenys tres setmanes en un lactant sa. Es manifesta amb episodis de plor vespertí i agitació, amb flexió de cames, abdomen dur i rubor facial. La incidència de còlics és similar entre els nens alimentats amb llet materna i de fòrmula. En moltes ocasions el plor s'interpreta com que el lactant té gana perquè la mare té poca llet, el que porta a la introducció de biberons i el deslletament precoç.

Les causes dels còlics poden ser diverses: el sistema digestiu immadur del lactant pot presentar dificultats per digerir la llet adequadament, el que pot provocar malestar abdominal i gasos. El desequilibri en la flora intestinal. Algunes substàncies presents en l'alimentació de la mare, com la cafeïna o certes proteïnes que poden passar a través de la llet materna i causar irritació en el sistema digestiu del nadó. L'estimulació excessiva que pot provocar una sobrecàrrega sensorial que pot contribuir a l'agitació i al plor. L'estat emocional dels pares, en forma d'ansietat, estrés i cansament també pot influir en el nadó i empitjorar els símptomes del còlic.

L'al·lèrgia a la llet de vaca pot ser un desencadenant dels còlics en una petita proporció dels casos, i millorarien en retirar els làctics de la dieta de la mare en cas de que prengui lactància materna o utilitzar una fòrmula especial, sempre recomanada per l'equip pediàtric. 

El primer que s'ha de fer quan el nen plora és comprovar que està net i no té gana. Agafar-lo i buscar una posició de comfort intentant transmetre-li tranquil·litat. Un massatge suau pot ajudar. Alguns es calmen en contacte amb la pell del cuidador, bressolant suaument o fent un passeig.

Si el bebè menja molt de pressa és probable que empassi molt aire. Per ajudar-lo a expulsar l'aire intentarem que faci el rotet després de la presa, mantenint-lo en posició vertical. Si fa lactància materna ens assegurarem que buida completament el pit abans d'oferir-li el segon per assegurar-nos que pren la llet més rica en greixos que l'ajudarà a saciar-se.

La vida familiar es pot veure afectada pel plor intens i continu dels lactants perquè el cansament i la preocupació es van acumulant progressivament. És important que les mare i els pares trobin suport familiar i professional per poder superar amb èxit aquest petit entrebanc de criança.

Encara que existeixen en el mercat diversos medicaments i productes de parafarmacia comercialitzats pels còlics del lactant, la seva eficàcia no està demostrada i no es recomana un ús generalitzat. Alguns lactants milloren utilitzant pro-biòtics com el lactobacillus reuteri. L'única mesura eficaç és la resposta dels pares al plor: conèixer el patró de plor, respondre amb rapidesa, alimentar a demanda i afavorir el contacte físic. És fonamental que els pares estiguin calmats i que comptin amb el suport adequat.

Si el lactant presenta altres símptomes com febre, rebuig de l'alimentació, vòmits, sang a la femta, erupció a la pell, etc. caldrà consultar l'equip pediàtric.

Per sort, encara que pugui semblar una altra cosa, els còlics del lactant són un trastorn benigne que desapareix espontàniament al voltant dels 3 mesos de vida i que no deixa seqüeles en el nen.