Els còlics del lactant

El còlic del lactant és un trastorn comú que afecta els nadons durant els primers mesos de vida. Es defineix com l'aparició d'episodis de plor inconsolable i agitació de més de 3 hores de duració, tres o més nits a la setmana durant almenys tres setmanes en un lactant sa. Es manifesta amb episodis de plor vespertí i agitació, amb flexió de cames, abdomen dur i rubor facial. La incidència de còlics és similar entre els nens alimentats amb llet materna i de fòrmula. En moltes ocasions el plor s'interpreta com que el lactant té gana perquè la mare té poca llet, el que porta a la introducció de biberons i el deslletament precoç.

Les causes dels còlics poden ser diverses: el sistema digestiu immadur del lactant pot presentar dificultats per digerir la llet adequadament, el que pot provocar malestar abdominal i gasos. El desequilibri en la flora intestinal. Algunes substàncies presents en l'alimentació de la mare, com la cafeïna o certes proteïnes que poden passar a través de la llet materna i causar irritació en el sistema digestiu del nadó. L'estimulació excessiva que pot provocar una sobrecàrrega sensorial que pot contribuir a l'agitació i al plor. L'estat emocional dels pares, en forma d'ansietat, estrés i cansament també pot influir en el nadó i empitjorar els símptomes del còlic.

L'al·lèrgia a la llet de vaca pot ser un desencadenant dels còlics en una petita proporció dels casos, i millorarien en retirar els làctics de la dieta de la mare en cas de que prengui lactància materna o utilitzar una fòrmula especial, sempre recomanada per l'equip pediàtric. 

El primer que s'ha de fer quan el nen plora és comprovar que està net i no té gana. Agafar-lo i buscar una posició de comfort intentant transmetre-li tranquil·litat. Un massatge suau pot ajudar. Alguns es calmen en contacte amb la pell del cuidador, bressolant suaument o fent un passeig.

Si el bebè menja molt de pressa és probable que empassi molt aire. Per ajudar-lo a expulsar l'aire intentarem que faci el rotet després de la presa, mantenint-lo en posició vertical. Si fa lactància materna ens assegurarem que buida completament el pit abans d'oferir-li el segon per assegurar-nos que pren la llet més rica en greixos que l'ajudarà a saciar-se.

La vida familiar es pot veure afectada pel plor intens i continu dels lactants perquè el cansament i la preocupació es van acumulant progressivament. És important que les mare i els pares trobin suport familiar i professional per poder superar amb èxit aquest petit entrebanc de criança.

Encara que existeixen en el mercat diversos medicaments i productes de parafarmacia comercialitzats pels còlics del lactant, la seva eficàcia no està demostrada i no es recomana un ús generalitzat. Alguns lactants milloren utilitzant pro-biòtics com el lactobacillus reuteri. L'única mesura eficaç és la resposta dels pares al plor: conèixer el patró de plor, respondre amb rapidesa, alimentar a demanda i afavorir el contacte físic. És fonamental que els pares estiguin calmats i que comptin amb el suport adequat.

Si el lactant presenta altres símptomes com febre, rebuig de l'alimentació, vòmits, sang a la femta, erupció a la pell, etc. caldrà consultar l'equip pediàtric.

Per sort, encara que pugui semblar una altra cosa, els còlics del lactant són un trastorn benigne que desapareix espontàniament al voltant dels 3 mesos de vida i que no deixa seqüeles en el nen.