diumenge, 7 de maig del 2023

Els còlics del lactant

El còlic del lactant és un trastorn comú que afecta els nadons durant els primers mesos de vida. Es defineix com l'aparició d'episodis de plor inconsolable i agitació de més de 3 hores de duració, tres o més nits a la setmana durant almenys tres setmanes en un lactant sa. Es manifesta amb episodis de plor vespertí i agitació, amb flexió de cames, abdomen dur i rubor facial. La incidència de còlics és similar entre els nens alimentats amb llet materna i de fòrmula. En moltes ocasions el plor s'interpreta com que el lactant té gana perquè la mare té poca llet, el que porta a la introducció de biberons i el deslletament precoç.

Les causes dels còlics poden ser diverses: el sistema digestiu immadur del lactant pot presentar dificultats per digerir la llet adequadament, el que pot provocar malestar abdominal i gasos. El desequilibri en la flora intestinal. Algunes substàncies presents en l'alimentació de la mare, com la cafeïna o certes proteïnes que poden passar a través de la llet materna i causar irritació en el sistema digestiu del nadó. L'estimulació excessiva que pot provocar una sobrecàrrega sensorial que pot contribuir a l'agitació i al plor. L'estat emocional dels pares, en forma d'ansietat, estrés i cansament també pot influir en el nadó i empitjorar els símptomes del còlic.

L'al·lèrgia a la llet de vaca pot ser un desencadenant dels còlics en una petita proporció dels casos, i millorarien en retirar els làctics de la dieta de la mare en cas de que prengui lactància materna o utilitzar una fòrmula especial, sempre recomanada per l'equip pediàtric. 

El primer que s'ha de fer quan el nen plora és comprovar que està net i no té gana. Agafar-lo i buscar una posició de comfort intentant transmetre-li tranquil·litat. Un massatge suau pot ajudar. Alguns es calmen en contacte amb la pell del cuidador, bressolant suaument o fent un passeig.

Si el bebè menja molt de pressa és probable que empassi molt aire. Per ajudar-lo a expulsar l'aire intentarem que faci el rotet després de la presa, mantenint-lo en posició vertical. Si fa lactància materna ens assegurarem que buida completament el pit abans d'oferir-li el segon per assegurar-nos que pren la llet més rica en greixos que l'ajudarà a saciar-se.

La vida familiar es pot veure afectada pel plor intens i continu dels lactants perquè el cansament i la preocupació es van acumulant progressivament. És important que les mare i els pares trobin suport familiar i professional per poder superar amb èxit aquest petit entrebanc de criança.

Encara que existeixen en el mercat diversos medicaments i productes de parafarmacia comercialitzats pels còlics del lactant, la seva eficàcia no està demostrada i no es recomana un ús generalitzat. Alguns lactants milloren utilitzant pro-biòtics com el lactobacillus reuteri. L'única mesura eficaç és la resposta dels pares al plor: conèixer el patró de plor, respondre amb rapidesa, alimentar a demanda i afavorir el contacte físic. És fonamental que els pares estiguin calmats i que comptin amb el suport adequat.

Si el lactant presenta altres símptomes com febre, rebuig de l'alimentació, vòmits, sang a la femta, erupció a la pell, etc. caldrà consultar l'equip pediàtric.

Per sort, encara que pugui semblar una altra cosa, els còlics del lactant són un trastorn benigne que desapareix espontàniament al voltant dels 3 mesos de vida i que no deixa seqüeles en el nen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada