L'alimentació complementària

L'alimentació complementària és un procés mitjançant el qual s'ofereixen al lactant aliments sòlids o líquids diferents a la llet com a complement i no com a substitució d'aquesta.

Segons les recomanacions de l'organització Mundial de la Salut i d'altres societats científiques, l'alimentació complementària s'hauria d'introduir aproximadament als 6 mesos d'edat. És important recordar que l'alimentació exclusiva amb llet materna o fórmula s'hauria de mantenir fins a aquesta edat per proporcionar tots els nutrients necessaris per al nadó. A partir d'aquest moment, l'alimentació complementària s'hauria d'introduir gradualment mentre es continua amb la lactància, essent la llet el principal aliment fins l'any de vida.

Per començar la introducció de l'alimentació complementària el lactant haurà d'haver assolit un sèrie d'ítems de desenvolupament: s'ha d'asseure establement amb recolzament, ha de ser capaç d'agafar els aliments i portar-los a la boca, ha hagut de despareixer el reflex d'extrusió ( expulsió d'aliments sòlids amb la llengua) i ha de mostrar un interés actiu pel menjar.

El calendari d'introducció orientatiu és aquest:

Respecte a la llet materna, es recomana mantenir-la a demanda, sense disminuir les preses. Si el lactant mama almenys 4-5 vegades no es precisen altres fonts de làctics. Si la mare treballa fora de casa, es pot oferir l'alimentació complementària les hores que estigui fora i quan torni continuar amb el pit, freqüent i a demanda. S'ha de prioritzar la llet materna sempre que mare i fill o desitgin, fins els 2 anys o més. En cas de prendre llet de fòrmula es pot canviar a la llet tipus 2 o de continuació, segons es vagi diversificant la dieta, disminuirà la quantitat de llet però es recomana assegurar una ingesta d'uns 500ml diaris.

Els pares i cuidadors han d'oferir aliments sans, nutritius i segurs i serà necessari respectar les senyals de gana i sacietat del lactant. No es recomana ni forçar ni distreure. La gana pot variar en cada nen i segons les circumstàncies. Moltes vegades es pares tenen unes expectatives de les quantitats que han de menjar els seus fills que no s'ajusten a la realitat i poden conduir a establir una relació poc saludable amb el menjar.

Els aliments es poden oferir triturats, aixafats o sencers, dependrà de les preferències de la família i del nen. Es recomana, si a l'inici s'ofereixen triturats, anar fet una transició progressiva i no endarrerir el procés de masticació més enllà dels 9 mesos per evitar un rebuig posterior.